Lluís XIV“Tot poder, tota autoritat resideix en la mà del rei i no pot haver-n’hi en el regne cap altra que la que ell estableix [...]. La voluntat de Déu és qui hagi nascut súbdit obeeixi cegament”
Lluís XIV
1) La guerra de Successió (1700-1714) - L’any 1700 Carles II (Àustries) mor sense descendència.
Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França)
Dos candidats:
Arxiduc Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria)
- Carles II designava en el seu testament com a successor seu a Felip d’Anjou.
- Aquest nomenament genera un greu conflicte a nivell europeu:
L’equilibri de poder entre les potències europees
- L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbons a Europa.
- G. Bretanya, Holanda i Portugal contràries suport a l’arxiduc Carles.
- Declaren la guerra a França i Espanya Conflicte internacional.
Situació a Espanya:
- Castella Fidel a Felip V.
Menys la noblesa: no volien perdre poder (absolutisme borbònic)
- Corona d’Aragó Donen suport a l’arxiduc Carles d’Àustria.
(institucions, noblesa, clergat, burgesia i classes populars)
Proclamat rei el 1703 a Viena
1711 Mor l’emperador d’Àustria i l’arxiduc Carles el succeeix al tron.
Canvi de situació: por pels Habsburg a Espanya i Àustria.
Canvi de situació: por pels Habsburg a Espanya i Àustria.
El anglesos i els holandesos volen acabar la guerra i reconeixen a Felip V.
Tractat d’Utrecht i de Rastatt (1713-1714)
G. Bretanya es queda Gibraltar i Menorca
- Àustria es queda Flandes, Nàpols i Sardenya
2) La monarquia dels Borbons. Felip V.
- Dinastia representant del poder absolut.
- Sistema polític centralitzat i uniformista.
3) L’11 de setembre del 1714.
Data de l’assalt final a Barcelona per part de les tropes de Felip V.
Rendició de Catalunya: Rafael de Casanova i Antoni de Villarroel.
- Capitulació de Cardona Catalunya queda sotmesa a l’autoritat de Felip V.
4) i 5) El decret de Nova Planta (1716). Absolutisme
- Decret que imposava l’organització politicoadministrativa de Castella al Principat.
- Habsburg pactisme i confederalisme dels regnes.
Implantació del model d’absolutisme monàrquic. (com França des de s.XVII)
ABSOLUTISME: El monarca constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat. El territori li pertanyia i les institucions emanaven de la seva persona.
El seu poder era pràcticament il·limitat:
- era font de llei.
- autoritat màxima del govern
- cap de la justícia.
Lluís XIV
“Tot poder, tota autoritat resideix en la mà del rei i no pot haver-n’hi en el regne cap altra que la que ell estableix [...]. La voluntat de Déu és qui hagi nascut súbdit obeeixi cegament”
Lluís XIV
- Absolutisme i centralisme.
- Derogació de les institucions polítiques de Catalunya:
a) Generalitat
b) Consell de Cent (ajuntament)
c) Les Corts (parlament)
d) Sistema fiscal, monetari i militar
- Abolició de les Corts de la Corona d’Aragó i es van integrar en les de Castella.
- Corts d’Espanya: sotmeses a l’autoritat del monarca. Es reuneixen a petició del monarca.
- Reestructuració del territori Demarcacions provincials Capitans generals.
- Intendents funcionaris (recaptar impostos, control de les autoritats locals...)
6) El cadastre.
- Pel decret de Nova Planta Felip V organitzava els impostos a la seva manera.
- Nou sistema fiscal: el govern de Madrid recaptava els impostos
- Nou impost general: el reial cadastre aplicat al Principat.
- Quota anual d’una quantitat fixada pel govern central sense cap negociació prèvia.
Cadastre reial: gravava les propietats immobiliàries
(també els nobles i eclesiàstics)
Cadastre personal: gravava les rendes del treball i les activitats industrials i mercantils ( no pagaven els nobles ni el clero)
7) Societat estamental al segle XVIII Grups privilegiats i el tercer estament (tercer Estat)
- Divisió de la societat en estaments. Desigualtat jurídica i immobilisme.
Grups privilegiats: (noblesa i clergat)
Propietaris, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics.
Tercer estament: (resta de la població: pagesia, burgesia i la població de les ciutats)
a) Càrregues fiscals, no participaven decisions polítiques.
b) Escassa burgesia comercial i industrial
(model econòmic agrari, rendista i nobiliari)
model sociopolític dels Habsburg
- A Catalunya: creixement econòmic del s.XVIII (comerç, manufactures)
* Aristocràcia territorial perd poder econòmic per la pujada de preus o rendes baixes.
* Tercer Estat: diferències econòmiques
- ric burgès.
- mestre de gremi.
- treballador d’ofici.
- proletari manufacturer
- pagès enriquit.
- pagès pobre.
8) 9) 10) Economia agrària. Terra amortitzada. Contractes emfitèutics, masovers i rabassaires.
Agricultura Primera font de riquesa. Ocupava més del 80% de població.
- Terra amortitzada La terra no es podia comprar ni vendre (mans mortes).
(De l’ Església, dels ajuntaments o de la noblesa)
- Senyories Extenses possessions de la corona, la nobles i de l’Església.
(Exercien jurisdicció i rebien rendes en metàl·lic o en espècie)
- La majoria dels pagesos era arrendatària o jornalera.
- Contracte emfitèutic Contracte estable i a perpetuïtat.
- Rabassaires Contractes limitats a la durada de la vida dels ceps.
11) Organització gremial
- L’ artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari.
- Els tallers artesans (la indústria tradicional) Organitzada de manera gremial.
- Control estricte de la producció i el preu.
- Control de la creació de noves indústries.
- Mestre, oficial i aprenent.
- Dificultats per potenciar l’augment de productes i el comerç. Política econòmica Proteccionisme.
- Només se salvaven les activitats manufactureres dedicades a l’exportació.
- Comerç colonial.
12) La il·lustració.
- Corrent de pensament d’origen francès.
- S. XVIII Segle de les Llums.
- Confiança il·limitada en la raó:
- La intel·ligència pot conduir a l’ésser humà cap al coneixement que és la base de la felicitat.
- Importància Educació i progrés. millores de les condicions de vida.
- Defensaven la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans.
- No neguen l’existència de Déu, però si el domini i privilegis de l’Església.
- Separació de poders. (Montesquieu)
P. Legislatiu Elaboració i aprovació de lleis.
P. Executiu Executar i aplicar les lleis.
P. Judicial Jutjar a qui no complexi amb la llei.
- Sobirania popular. (Rousseau)
El poder emana del lliure consentiment dels ciutadans.
Els ciutadans s’expressen mitjançant el vot.
- Contracte Social.
13) i 14) Carles III. El despotisme il·lustrat.
- Despotisme il·lustrat Forma de govern on els canvis il·lustrats van ser assumits pel monarquia, ja que el seu poder era més fort que el de la burgesia o les classes populars ignorants.
- Carles III era el tercer fill de Felip V i Isabel de Farnesi.
- Rei de Nàpols i Sicília després de la conquesta per part del seu pare. Arriba al tron d’Espanya el 1759.
- Carles III (1759-1788) Partidari de seguir algunes idees il·lustrades:
- Progrés i racionalització. Les que no atemptin contra el poder absolut.
Motí d’Squillace:
Reformes de Carles III
* Defensava el poder del rei per enfront de l’Església Regalista
* Nomenava els càrrecs eclesiàstics, tenia el control de la Inquisició.
* Expulsió dels jesuïtes (1766)
* Va declarar honestes totes les professions.
* Va reformar els estudis universitaris i l’ensenyament mitjà.
* Fundació d’escoles d’arts i oficis.
* Mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic.
* Lliure circulació de mercaderies a l’ interior d’ Espanya.
* Aranzels i tractats comercials per defensar-se de la competència exterior.
15) Manufactures
- Creació de manufactures amb la finalitat de superar les limitacions gremials.
- Fàbriques reials. (Bona qualitat, escassetat de mercats i baixa rendibilitat)
- Manufactures privades: Tèxtil a Catalunya, Seda a València, Metall al P. Basc. Van evolucionar cap a les primeres fàbriques.
- Indianes: Teixits de cotó procedent de les colònies.
- Port de Sevilla Monopoli del comerç amb les colònies americanes.
- Creació de companyies comercials nacionals Pirateria i competència.
- Liberalització del comerç Creixement de la indústria manufacturera.
16) Liberalització del comerç colonial.
- Port de Sevilla i després Cadis Monopoli del comerç amb les colònies americanes.
- Creació de companyies comercials nacionals:
Problemes Competència, contraban i pirateria.
- Aquest fet porta a la liberalització del comerç amb Amèrica.
- A partir de 1778 es permet la lliure comunicació de tots els ports espanyols amb el Carib i Amèrica.
- Creixement de la indústria manufacturera.
- Exportació de productes locals (vins i aiguardent)
- Importació de productes d’agricultura tropical. (sucre, cafè…)
<a href="http://www.slidefinder.net/l/lluís_xiv/32954358" class="slidefinder">1) La guerra de Successió (1700-1714). Espanya al segle XVIII</a>
Det3
<script type="text/javascript" src="http://www.slidefinder.net/scripts/embedded.js"></script>
Comments