La crisi de l’Antic Règim.Pag 3
La crisi de la monarquia borbònica.Pag.4.
Tractat de fontainebleu.Pag.5.
Josep bonaparte.Pag.6.
La guerra del francés.Pag.7 i 8.
Les corts de Cadis.Pag.9.10.
Constitució del 1812.Pag.11.
Enfrontament entre absolutisme i liberalisme.Pag. 12.
El trienni liberal.Pag.13 i 14.
La fallida de l’absolutisme.Pag.15 i 16.
La crisi de l’Antic Règim.Pag 3
La crisi de la monarquia borbònica.Pag.4.
Tractat de fontainebleu.Pag.5.
Josep bonaparte.Pag.6.
La guerra del francés.Pag.7 i 8.
Les corts de Cadis.Pag.9.10.
Constitució del 1812.Pag.11.
Enfrontament entre absolutisme i liberalisme.Pag. 12.
El trienni liberal.Pag.13 i 14.
La fallida de l’absolutisme.Pag.15 i 16.
Al començament del S.XIX, la guerra contra la invasió francesa va originar a Espanya una profunda Crisi de l’Antic Règim. El procés bel·lic va afonar totes les institucions de la monarquia absoluta dels Borbó i va obrir pas a les noves idees liberals.
Davant de la Revolució Francesa, la reacció de la monarquia de Carles IV, va ser declarar la guerra a França (1793-1795)
La guerra va ser un fracàs, i a partir de 1799, Manuel Godoy, el ministre, va donar un gir radical a la política exterior.
Manuel Godoy es va aliar amb Napoleó Bonaparte, per a enfrontar-se a la gran Bretanya.
El Tractat de Fontainebleu en 1807, va ser firmat per Manuel Godoy el 27 d’octubre, en la ciutat francesa de Fontainebleu i va autoritzar a l’exèrcit francés a travessar Espanya per a atacar Portugal.
El descontentament de la població de les decisions de Godoy, va provocar l’Esclat del Motí d’Aranjuez el 1808, que va dur a terme la caiguda de Godoy,i va passar el càrrec a Ferran VII.
Napoleó va decidir convocar Carles IV i Ferran VII a Baiona (França), on va fer cedir el càrrec d’Espanya al seu germà Josep Bonaparte i es va convertir en rei d’Espanya.
El 2 de maig del 1808, el poble de Madrid es va alçar contra les tropes franceses.
Es van crear juntes coordinades per una Junta Suprema Central, mentre els grups de patriotes es van organitzar en Guerrilles. I la resistència de les ciutats a rendir-se davant dels francesos (setges).
El curs de la guerra va canviar l’any 1812, quan la campanya de Rússia va obligar a Napoleó a desplaçar part del seu exèrcit. El 1813 els francesos van començar a abandonar el territori espanyol. I també aquell any es va firmar el Tractat de Valençay, que Ferran VII.
Les abdicacions de Baiona van deixar un buit de poder, perquè el rei Josep I no va gaudir mai de l’acceptació dels espanyols. L’any 1810, la Junta Central va convocar una reunió de Corts a Cadis, l’únic territori no ocupat pels francesos. La majoria va defendre a les Corts les noves idees del liberalisme.
La primera decisió per les Corts va ser revolucionària: tots presents es reunien e una Assemblea única i el seu vot val el mateix pes. Aquesta nova cambra va redactar una Constitució, aprovada en 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalime polític.
Les Corts de Cadis també van aprovar unes lleis destinades a abolir l’Antic Règim: supressió de les senyories, abolició de gremis, etc.
Però la situació bèl·lica va impedir l’aplicació de les lleis de Cadis.
Va ser aprovada el 19 de març, dia de sant Josep, i per això va ser anomenada la Pepa. El crit “Visca la Pepa” es va convertir, així, en una proclama a favor de la Constitució en èpoques de govern absolutista.
EL REGNAT DE FERRAN VII
Ferran VII anomenat el desitjat, va tornar a Espanya el 1814. Els liberals pretenien que el monarca jurara immediatament la Constitució del 1812, però els absolutistes van pressionar perquè restaurara l’absolutisme i derogara tota la legisació liberal de les Corts de Cadis.
El rei va impulsar un colp d’estat el qual va clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució. Es va preduir la restauració de totes les antigues institucions i es va restablir el règim senyorial. Era el retorn de l’Antic Règim. Amb el suport dels sectors més liberal de l’exercit, els opositors de l’absolutisme va organitzar multiples pronunciaments.
L’any 1820 el coronel Riego va aconseguir triomfar i es va inaugurar el trienni liberal
(1820-1823).
El rei es va veure obligat a acatar la Constitució del 1812, a demanar perdó públic i a convocar eleccions. Les noves corts van restaurar una gran part de les reformes de Cadis. També es va crear la Milícia Naciona que era un cos de voluntaris armats que defenien l’ordre liberal.
Ferran VII, va demanar ajuda a les potències europees per a restaurar l’absolutisme.
La Santa Aliança va encarregar a França la intervenció militar a espanya, i, el 1823, els anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís, sota el comandament del duc d’Angulema, van entrar a espanya i van reposar Ferran VII com a monarca absolut.
El retorn de l’absolutisme (1823-1833) va anar seguit d’una gran repressió contra els liberals i la destrucció de l’obra legislativa del trienni. Els governs de Ferran VII van ser incapaços de donar una solució als problemes.
En aquesta època hi havia una situació econòmica difícil. La guerra contra els francesos havia debilitat l’economia i la hisenda.
La independència de les colònies americanes va privar les arques de l’Estat d’una font d’ingressos important.
Era imprescindible una reforma fiscal tots els privilegiats havien de pagar impostos.
També es va produir el conflicte dinàstic. Ferran VII només havia tingut filles, la llei sàlica, impedia que les dones regnaren a Espanya. P er a garantir el tron a la seua filla isabel el rei va dictar la Pragmàtica Sanció que derogava la llei anterior.
Molts absolutistes no van acceptar el canvi, i van defendre que el tron corresponia al príncep Carles germà del rei.
Comments