DISPUTA DE L’ASEL'original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals, no és conservat, i tampoc els de les altres edicions catalanes, llevat del de la Profecia de l'ase (escrita en vers a la fi de l'obra) i la Declaració de dita Profecia, conservades en un manuscrit del s XV.
L'obra és coneguda gràcies a una traducció francesa impresa a Lió el 1544, Tingué una gran popularitat (traduccions alemanyes i c
ANSELM TURMEDA
La vida d’Anselm Turmeda (Mallorca 1352, Tunis 1423)
De primer es féu frare franciscà.
Estudià a Lleida i Bolonya.
Als 35 anys, travessà una crisi que el feu renegà del cristianisme, i es convertí a l'islamisme per influència d'un professor, Nicolàs Mirtil.
Instal·lat a Tunis, malgrat les diverses temptatives de les autoritats cristianes perquè retornés al cristianisme, començà a escriure en català diverses obres literàries en prosa i vers que arribaren a Mallorca per mitjà de mercaders.
És probablement l'únic escriptor que ha escrit en àrab i en una llengua europea i que s'ha considerat un clàssic en les dues llengües.
És un exemple excepcional de fe religiosa de la baixa Edat Mitjana.
Turmeda prengué el nom Abdàllah (servidor de déu).
Anselm Turmeda morí i deixà entre els musulmans fama de santedat, per la qual cosa en la seua tomba, una ermita situada a la plaça Essakadin, a Tunis, ha estat i és venerada per molts fidels de l’Islam.
Llibre de bons amonestaments
Turmeda el data l'abril de 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosíl·labs que rimen entre ells i un tetrasíl·lab de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal.là" i que tracta de bons ensenyament, "ja que ell mal los haja seguits".
"El Llibre de bons amonestaments (1397) fou fins al segle passat una obra molt popular al nostre país i servia com a llibre de lectura a les escoles.
Cerca la pau e no guerra, car talla més que no serra; qui la usa no es desaferra que mal no n'haja. [...]
E mai per malenconia no vulles dir vilania. Malparlar no és cortesia ne bona usança.
"el Llibre de bons amonestaments fou, fins a principis del segle XIX, l'obra de lectura que es posava a mans dels nens catalans després de la doctrina i encara se'n troben exemplars als racons de les masies. Fóra interessant d'estudiar fins a quin punt alguns dels seus consells, sobretot els que fan referència als dines, poden haver influït en la nostra mentalitat i en el tan fals concepte del català interessat, que tant ha prosperat." (Riquer, p. 280).
DISPUTA DE L’ASE
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d'un apòleg iraquià del sX.
Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l'home sobre els animals, i la refutació de totes per l'ase, excepte la darrera, basada en l'encarnació humana del Fill de Déu. Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l'obra presenta un fort to antimonàstic (especialment contra franciscans i dominicans) i un caràcter satíric i burlesc.
DISPUTA DE L’ASE
L'original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals, no és conservat, i tampoc els de les altres edicions catalanes, llevat del de la Profecia de l'ase (escrita en vers a la fi de l'obra) i la Declaració de dita Profecia, conservades en un manuscrit del s XV.
L'obra és coneguda gràcies a una traducció francesa impresa a Lió el 1544, Tingué una gran popularitat (traduccions alemanyes i castellana), i la influència de la Profecia fou notòria, al sXVI.
Fra Anselm es passeja per un lloc fantàstic i s'hi ajeu a dormir. Els animals es troben reunits per designar rei, que serà el lleó, i fan grans festes.
Cavalcant, jo, cercant frescura, em vaig trobar una gran clausura on hi havia infinit nombre de flors i fruiters per dar ombra. Em vaig asseure entre les flors, i de son dolça tot mon cos caigué vençut, i em semblava com entre somnis contemplava aquells llocs bells, espessos i alts poblats de tots els animals. S'hi veien elefants gallards tigres, lleons i lleopards, cavalls, muls, ases i someres, dromedaris, camells, panteres, vaques i bous, moltons, anyells i deu mil més; que molts d'aquells de nomenar-los no tenc manera; per ben cert, tota bèstia hi era qui sobre potes caminàs. I d'ocells tot el que volàs àguiles, cignes i falcons perdius, becades i pagons.
Hi havia coloms, gallines, cucuts, corbs, grives, merles fines, perdius, papagais, estornells. I no us penseu que sols ocells; també moscards, mosques i formigues, gadelles, xinxes, puces vives, llimacs, aranyes, escarbats, abelles, polls. Tots ajustats en un aplec junts raonaven, menys els peixons, qui en mar nedaven. S'havien tots aplegat per elegir rei. Fou pres acord que el lleó fos rei.
Fra Anselm es desperta amb el renou. Un conill el reconeix i el rei li demana com, essent tan savi, divulga la creença que els homes són superiors als animals, i designa l'ase ronyós de la cua tallada perquè debati amb el frare qui es superior.
LLEÓ: Frare Anselm, ha pervingut a la nostra reial notícia una certa veu: que vós deis públicment, i sosteniu, predicau i afirmau que vosaltres, fills d’Adam, sou més nobles i de major dignitat que no som entre nosaltres, animals. I encara, el que és pitjor, que deis i creis fermament que Déu tot poderós no ha creat a nosaltres sinó per al vostre servei. I que vosaltres sou, per raó, nostres senyors, i nosaltres vostres vassalls per dret. FRARE: Molt alt i poderós príncep i senyor. Sàpiga vostra reial altesa que tot el que vos ha estat dit de mi és veritat. I no vos sàpiga greu, senyor; perquè jo faig comptes de provar-ho per vives raons, si plau a vostra alta senyoria de donar-me'n audiència.
LLEÓ: Per tal que sapigueu clarament que nosaltres, animals, som de major noblesa i dignitat que no sou vosaltres, i que amb raó i bon dret nosaltres devem ésser vostres senyors i vosaltres nostres súbdits i subjugats, deixant doncs molt nobles i enginyosos animals, els quals en dos o tres mots us farien callar com un mut, volem, i des d’ara delegam, que l’”Ase Ronyós de la Cua Tallada” us respongui, per bé que ell sigui el més malastruc i miserable animal que hi ha en la nostra cort. I per tant, adreceu-vos a ell, dient-li totes les vostres raons i provant que el que haveu dit contra nosaltres és veritat.
L'ase li replica totes les raons. RAONS DE FRARE ANSELM, REBATUDES PER L’ASE
1. Els homes som ben fets; els animals no teniu proporció de membres. 2. Tenim els cinc sentits corporals i també memòria. 3. Pel nostre bell saber i perquè seguim les vies justes. 4. Per les nostres menges delicades i variades i pels vins i licors. 5. Per les festes, danses i músiques que feim. 6. Déu ens ha donat llei per fer el bé i evitar el mal. 7. Els animals fan mal als blats i a la fruita i roben menjar. 8. Per les belles vestidures de seda i de pell. 9. Tenim reis, prínceps, prelats, filòsofs, rimadors, llauradors... 10. Tots som fets a una semblança i tenim llengua i escriptura. 11. Nosaltres us venem i us compram i us gaurim quan estau malalts. 12. Feim cases per habitar-hi. 13. Nosaltres menjam els animals de la terra, de la mar i de l’aire.
14. Quan morim, l’ànima no mor pas. 15. Som fets i creats a imatge i semblança de Déu. 16. Tenim religions i convents. 17. Posseïm seny natural i ànima intel.lectiva. 18. Som molt nets i duim perfums i molt bones olors. 19. Tenim ciències i en especial l’astrologia, per saber coses a venir. 20. Déu ha volgut prendre carn humana.
FRARE: Nosaltres, fills d'Adam, som de major dignitat que vosaltres, animals. I això pel nostre bell saber i gran discreció, amb subtilitat d'enteniment i moltes ciències,que nosaltres tenim, pels quals seguim les vies justes i bones i deixam i avorrim les falses i males vies. ASE: Eh, frare! Eh, frare! Pensar abans de parlar és saviesa, i vós feis el contrari: que parlau abans de pensar; i això és gran i alta follia, mesclada amb major bogeria. Però, jo no vos dic que en els nostres grans i notables animals, ans encara en els més petits, trobareu semblant i major saber, discreció i subtilitat d'esperit, i bon consell, amb prudència millor que no és la vostra. Les abelles apleguen la mel dins les fulles i flors de les herbes i dels arbres i d'altres plantes. I de la cera fan llurs cases i habitacions, en diverses maneres. D'altra banda, vosaltres deixau de prendre molts plaers i delits per la temor qui és en vosaltres, dient: "Si jo faig tal cosa, la justícia es podrà adreçar a mi i fer-me perdre mon bé".També heu de sofrir moltes injúries i despits, dels quals no vos gosau venjar per temor de la justícia. (L’ase celebra els seus èxits amb movim
ASE: Frare Anselm: qui no mira davant cau endarrera. Així vos esdevé, perquè quan parlau no pensau pas el que deis, vist que les vostres paraules són totes contra vosaltres; creient-vos lloar, vos vituperau. Deis clarament que sou lladres, i vos teniu per tals. perquè com vós sabeu, les més nobles vestidures que vestiu, són de seda i de llana. I vós sabeu prou que els animals de la seda, fan les seves cases de seda per romandre-hi I vosaltres els ho llevau per força, robant-los per a fer-ne les vostres vestidures. Així és de la llana. Així és de les folradures que vós deis tenir; que són pells dels nostres animals, les quals vosaltres els preneu i robau.
FRARE: Reverendíssim ase, la raó per a provar que nosaltres som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres, animals és que vos donam de menjar i de beure, i vos guardam de calor i de fred, dels lleons i dels llops, i vos feim medicines quan estau malalts. Tot això ho feim per la pietat i misericòrdia que tenim de vosaltres. ASE:. No ho feis per pietat ni compassió que tingueu de nosaltres, sinó per temor que teniu que no morim; car sense nosaltres no beuríeu gens de llet; ni menjaríeu gens de formatge, mantega ni mató; ni tindríeu gens de llanes per a fer draps, ni pells d'anyells per a fer folradures, ans moriríeu de fred. I aniríeu a peu, i duríeu les càrregues al vostre coll. I de ço que deis que teniu pietat de nosaltres, vosaltres preneu els anyells, vedells i cabrits i els tancau, separant-los de les mares; i e
ASE: I encara, el que és pitjor, preneu els vedells, cabrits i anyells i els matau, i després els escorxau i els especejau; en fregiu les freixures i feis bollir la carn dins l'olla, i la rostiu en presència dels seus pares i mares. Vos dic, encara, que per les diverses classes de viandes de les quals després de grans penes, menjau, vos sobrevenen moltes menes de malalties, així com febres quotidianes, tercianes i quartanes, mal d'estómac i de costat, mal de ronyons, ronyes, poagres, hidropesia, gotes, còlic; i sofriu tantes classes de malalties, com en teniu de viandes. MOSCA:. Els sembla que al món no hi hagi honor ni noblesa major que la seva. I quan ells tenen tanta de glòria, nosaltres, mosques, sortint de la immundícia, i amb les mans immundes i sollades i els peus emfemtats, ens posam en la barba del vostre papa, emperador o rei, i ens hi torcam i eixugam els nostres peus i les nostres mans enfemtades. I després, si ens ve en voluntat de pixar o fer de cos, ho feim en llurs barbes i vestidures.
MOSQUIT: Nosaltres entram a les cambres a despit d'ells i contra llur voluntat, cridant quan ells volen reposar, no deixant-los dormir, mossegant-los i bevent-ne la sang fins que en siguem sadolls.
FRARE: Reverendíssim Ase, l'altra raó per la qual nosaltres som de major dignitat i noblesa que vosaltres, és que nosaltres tenim ordres, religions i convents, en els quals hi ha molts sants homes menant santa i honesta vida, i els quals, per servir a Déu, han deixat i abandonat tots els plaers mundanals, vivint castament; i mai no prenen mullers; i esquiven els pecats. ASE: Els homes mundans només prenen una dona per muller, escrivint-li i prometent-li el contracte de maridatge i donant-li l'anell, i els monjos en prenen tantes com en volen sense posar per escrit cap contracte ni donar anells. I tals són els monjos especialment, i la major part de les monges i dones de religió, qui sota l'hàbit de devoció fan sovint bona bugada sense lleixiu, així com féu un frare predicador a una bona dona confessant-se amb ell. Mes per fer-ho curt em callaré el seu fet, com fou ni com no.
“Llibre de bons amonestaments”
Obra versificada escrita el 1397.
És una reelaboració personal de
la Dottrina dello Schiavo di Bari,
obra moralizadora italiana del s. XIII.
Turmeda hi incorpora altres
elements de procedència i influències
diverses.
Anselm Turmeda vs. Ramon Llull
Anselm Turmeda vs Ramon Llull
Turmeda va ser confident d’Abu'l Abbas i intendent del palau d’Abu Faris Abd-al-Aziz de Tunis.
Turmeda va ser un escèptic, sincretista, arabitzant i educador de “la Laïcitat”.
Anselm Turmeda va ser un individualista que enfocà la seua vida com un prerrenaixentista pràctic. Ramon Llull havia estat General del rei Jaume II de Mallorca.
Ramon Llull va ser un místic, filòsof, missioner i educador de la Cristiandat.
Ramon Llull va ser un apòstol que enfocà la seua vida com un cavaller.
Comments