Astrònom, químic, geògraf i matemàtic Grec – egipci Va viure i treballar a Egipte.
Almagesto
Ptolomeu, creador de l’Almagesto, que conté el catàleg estel·lar més complet de l’antiguitat i va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus a l’Edat mitjana i on s’hi descriu el sistema geocèntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes.
NICOLAU COPÈRNIC
(1473 –1543)
BIOGRAFIA
Va néixer a Torun el 1473 És a qui devem l’impuls de la teoria heliocèntrica del sistema solar. Va morir a Polònia el 1543.
CRITICA COPERNICANA
Nicolau rebutja a la proposta d’Aristòtil. També rebutja l’astronomia ptolemaica tot i que utilitza instruments que el mateix Ptolomeu utilitza al seu dia. S’indigna, fins i tot, amb “aquesta violació del principi de l’astronomia”.
HELIOCENTRISME
L’heliocentrisme diu que els planetes i la Terra es mouen en un punt proper al Sol. Es troba que si la teoria d’Aristòtil era certa la seva teoria no ho era, per tant, només en podia ser de certa un cop la d’Aristòtil fora falsa.
Astres permanents amb òrbita pròpia (G. Bruno). Exhalacions sublunars elevades fins al món celeste i de vida efímera (C. Rothmann). El medi fluid era aire. Eliminació del dualisme aristotèlic i la substitució d’un univers jerarquitzat per un altre d’homogeni.
CONCEPCIONS DEL MÓN CELESTE
TYCHO BRAHE
(1546 –1601)
El fluid celeste constitueix un medi heterogeni i superior al món sublunar. Un èter, diferent de l’aire. Va conservar el dualisme aristotèlic. Sistema cosmològic geoheliocèntic: la Terra roman en el centre del món amb la Lluna i el Sol girant al seu voltant, però els altres cinc planetes giraran al voltant del Sol, que els arrossega en el seu moviment anual. Unificar astronomia i cosmologia. Astronomia com una ciència física que formula la disposició de l’univers.
FETS REMARCATS
JOHANNES KEPLER
(1571 –1630)
Per mitjà de raons geomètriques demostrà la veritat de l’heliocentrisme. Oposició total a l’infinitisme brunià. Concepció finita de l’obre de Déu. La perfecció es troba en les proporcions i en les harmonies geomètriques. La repetició infinita dels mons és arbitrària, monòtona i sense raó. Un conjunt finit de planetes en moviment al voltant del Sol.
FETS REMARCATS
És qui completa la revolució astronòmica iniciada per Copèrnic alliberant l’astronomia heliocèntrica de la geocèntrica i iniciant l’astronomia moderna.
LLEIS DE KEPLER - La primera llei de Kepler «Les trajectòries dels planetes al voltant del Sol són el·líptiques, amb el Sol en un dels focus de l’el·lipse.» Amb aquesta llei, l’astronomia abandonava la concepció dels moviments planetaris com a circulats i aconseguia unificar definitivament l’astronomia matemàtica i cosmologia física.
- La segona llei de Kepler « El radi vector d’un planeta escombra àrees iguals en temps iguals.» Això vol dir que el temps utilitzat per un planeta per recórrer una part de la seva trajectòria és proporcional a l’àrea escombrada pel radi vector.
- La tercera llei de Kepler «Els quadrats dels temps que cada planeta inverteix a recórrer la seva òrbita és proporcional al cub de la seva distància al Sol». T2/R3 =k
GALILEU
(1564 –1642)
BIOGRAFIA
Va néixer a Pisa el 1564 Va començar a estudiar medicina a la universitat de la seva ciutat natal. Va deixar la medicina i va començar a estudiar filosofia i matemàtiques Deixa la universitat sense el títol. Fa de professor de matemàtiques a Pisa. El 1616 li van prohibir parlar i defensar el moviment de la Terra si no ho feia com una hipòtesi matemàtica. Mor el 1642.
FETS IMPORTANTS
És considerat el creador del mètode experimental. Va inventar el telescopi. Va defensar la teoria heliocèntrica de Copèrnic. La confirmació més destacada va ser el descobriment de les quatre llunes de Júpiter (astres mediceus). Va realitzar una sèrie de descobriments posteriors també importants, com per exemple les fases de Venus, que mostraven que els planetes reflectien la llum solar. Les taques solars i el seu desplaçament evidenciaven un moviment de rotació.
Galileu mai va declarar l’univers infinit, principalment per dues raons: Per por, ja que havien fet anar a la foguera a Giordano Bruno per una cosa semblant. Considerava aquesta qüestió sobrepassava la capacitat humana. Gràcies al seu telescopi es van descobrir més estrelles de les que es pensava que hi havia al cel. Galileu va dirigir un seguit d’escrits a l’Església, dient als eclesiàstics com havien d’interpretar les escriptures. La Inquisició va condemnar la seva tesi tractant-la d’una doctrina falsa i contraria a l’Escriptura.
QUADRE DE DIFERÈNCIES
En aquest quadre tenim les diferències entre la ciència moderna i la ciència clàssica, és a dir, el canvi que va fer gràcies a ell, Kepler i Newton: Ciència medieval Ciència moderna Cosmos tancat. Univers Obert Geocentrisme Heliocentrisme Religió Autonomia davant la religió Autoritat Observació i experiència Quantitativa Qualitativa Cosmos finalista Estructura mecànica del món
Comments